Después de que Lidia me contara su historia no fue muy difícil sentarse delante del papel a dibujar y darle forma, me sentía especialmente ilusionada por participar en cierta manera en ella. Y aquí os dejo el resultado que hoy ya luce en la mano de Maribel.
Es precioso! y encima simbolizando la felicidad y amor de esta pareja! No me extraña que estés ilusionada!
ResponderEliminarBesazos, artista!!
Gracias wapa!
ResponderEliminarDues cordes que, entrellaçades, fan més força que una de sola. Com sempre, molt bé! Una abraçada, Montse!
ResponderEliminarMoltes gràcies!, feia molt que jo no passejava pel teu blog, senzillament genial, un dia tindriem d´esbrinar com fer quelcom amb les teves pareules i les meves mans. Una abraçada
ResponderEliminarSí!!! Un poema breu ( un haiku ) en una làmina de plata, per exemple... Em faria molt feliç, ja saps quina relació tinc amb les paraules, les joies i les persones ;D Sospir...
ResponderEliminarMans i ulls trenats,
ResponderEliminarofrena de cos fidel,
t'estimo, sí.
(Espero que t'agradi)
Un bon repte, tu fes-me el poema i jo dissenyo on ubicar-lo, et sembla?
ResponderEliminarT'ha agradat el que t'he enviat?
ResponderEliminarA on, al e-mail?
ResponderEliminart'escric al correu, ok? Així ens podrem comunicar més llargament...
ResponderEliminarOK
ResponderEliminar